TIANA - Barcelona
Pueblos Fotografías Mensajes ¿El mejor pueblo? El tiempo Turismo Clasificados Usuarios Tienda
Población:
Cataluña  >  Barcelona  >  TIANA
TIANA
  Información   Mapa   Donde Dormir   Donde Comer   Fotos   Mensajes   Genealogía   El Tiempo   Enlaces   Anuncios   Colaboradores  
Turismo rural Restaurantes
Habitantes: 5.172  Altitud: 136 m.  Gentilicio: Tianences 
Mapa de TIANA
Hoy amanece en TIANA a las 05:19 y anochece a las 20:17
Nº fotos: 22  Nº mensajes: 107  Visitas / día: 36 
¿Quieres reservar un hotel?
Información general sobre TIANA
Situación:

Situació i límits.

Tiana està situada a la Serralada de Marina i a la costa de llevant de Catalunya, a la part més meridional de la comarca del Maresme, a 15 Km de Barcelona i a 20 de Mataró.

Confina al nord amb els municipis veïns de Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, a llevant amb el Masnou i Alella, a migdia amb Montgat, antiga barriada marinera de Tiana fins la seva independència l'any 1933, i a ponent amb Badalona.

Distàncies amb els veïns, des de la plaça de la Vila:

- Sant Fost de Campsentelles: 7Km.

- Santa Maria de Martorelles: 11 Km.

- Alella: 10 Km.

- Montgat: 2 Km.

- Badalona: 7 Km.

Tiana té una extensió de 7,90 km2, la major part de bosc, vinya i matoll.

El terme municipal de Tiana es troba embolcallat per les suaus ondulacions d'unes muntanyes de poca alçada. Aquesta cadena de muntanyes adopta el símil de les vores d'una mitològica petxina que protegeix Tiana dels vents del nord.

El recorregut pels límits municipals el podem dur a terme, a partir de llevant, pel Rocar, el coll de Vendrans, el turó d'en Patiño o del Bessó, els Nou Pins, el turó d'en Galceran, la Brolla d'en Marí o Peluda, el turó d'en Reig, la Conreria, el turó Fra Rafel, el turó de l'Home i el turó d'en Sariol.

Tiana és un poble costerut: des del Pont de Tiana, a la part baixa del límit amb Montgat (a 46,60m sobre el nivell del mar) fins al punt més alt del municipi (el turó d'en Galceran a 486,66 m sobre el nivell del mar), hi ha un desnivell de 440 metres. Si es puja la Conreria, a 413 m d'alçada, es poden veure la plana del Vallès, el Montseny, Montserrat i, per la banda de la costa, des de Vilassar fins a Barcelona.

Vegeu el mapa topogràfic de Tiana.

Vegeu una web amb la topografia de Tiana.

Vegeu una web que parla de la migració d'aus a Tiana.

Segons dades oficials, en l'incendi de l'11 d'agost del 1994 es van cremar prop de 3 km2 entre arbrat i matoll: prop del 40% de l'extensió del municipi tianenc. La part urbana es compon del nucli central i els barris de la Virreina, continu a Montgat, i el Mas Ram, tocant a Badalona.

Població

Tiana té 6.273 habitants (gener, 2002), situant-se encara molt per sota dels municipis del seu entorn com Badalona, Montgat, el Masnou o Alella, que superen en el menor dels casos els set mil habitants.

L'escassetat de sòl declarat urbanitzable i la tipologia constructiva del municipi no ha permès que el creixement del municipi fos espectacular, tot i la seva situació en el contorn barceloní.

La densitat residencial al municipi és de 60 hab/ha de sòl urbà, molt per sota de les densitats que es donen en el municipis propers del continu urbà de Barcelona, amb densitats que superen els 300 hab/ha, però per sobre d'altres municipis de l'entorn com Alella (30 hab/ha) caracteritzats per un creixement dispers.

El creixement demogràfic de Tiana s'ha donat bàsicament a partir dels anys vuitanta. En els darrers anys aquest procés s'ha estabilitzat, tot i que el municipi segueix creixent en quant a nombre d'habitants.

El procés de consolidació de les primeres residències ha estat el factor clau del creixement demogràfic del municipi. En poc més de quinze anys, el percentatge de primeres residències ha augmentat des del 62,6 % l'any 1981, fins el 92,9 % a principis de l'any 2000 sobre el total de residències del municipi.

Activitat econòmica.

Tiana és un municipi bàsicament residencial que acull gran part de la gent que vivia a Barcelona i que ha decidit establir la seva residència a l'àrea metropolitana tot i continuar treballant al Barcelonès.

Per tant els llocs de treball a Tiana són reduïts i estan destinats majoritàriament als serveis, concretament a aquells relacionats amb la satisfacció de les necessitats més immediates de les famílies, com l'alimentació.

Pel que fa als altres sectors, la construcció s'ha vist potenciada pel fort creixement urbanístic de Tiana i en pocs anys ha crescut en gairebé un 42%.

Tot i l'elevat nivell socioeconòmic de la població, per les característiques de Palma de Mallorca residencial del municipi, l'activitat econòmica local té un pes força baix en la renda de la població.

Darrera actualització: maig 2002.

Historia:

Origen del nom Tiana

El document més antic localitzat en el qual se cita el nom de Tiana és de l'any 989. És un document del Liber Antiquitorum de l'Arxiu Episcopal de Barcelona i en un dels paràgrafs apareix el nom Tiziana.

L'origen de la paraula Tiziana és, ara per ara, desconegut. Amb tot, segons l'estudi que va dur a terme el baró d'Esponellà, el nom pot derivar de quatre possibles vil·les romanes: vil·la de Titiano, vil·la de Titiana, vil·la de Ticio o vil·la de Tito. Malgrat tot, no podem descartar altres possibles hipòtesis que apunten que el seu origen sigui anterior a l'època romana, és a dir, que la paraula Tiziana o Tizana sigui una cristianització o romanització d'un nom indígena anterior als romans.

La Tiana romana

Josep Maria Padrós Cuyàs, conservador del Museu Municipal de Badalona l'any 1961, situa el nucli romà de Tiana a l'interior del triangle format per can Moncerdà, can Fàbregas i ca'ls Frares en l'estudi més seriós que s'ha efectuat sobre aquest tema. Concretament, entre ca l'Andreu i can Fàbregas s'han trobat vestigis d'una vil·la prou important per transmetre el seu nom a l'actual Tiana. Cal destacar les restes d'una vil·la romana a can Sent-romà, una de les vil·les més ben estudiades del Maresme.

Anteriorment a l'època romana, les terres de Tiana estaven ocupades pels laietans. El seu territori comprenia aproximadament la costa des del Llobregat al Tordera, i per l'interior les planes del Vallès fins a Montserrat. De l'època dels ibers s'han trobat restes a Montgat, concretament al seu turó.

De més antic, ja en la prehistòria, tenim a Tiana el dolmen situat a Castellruf, a la Conreria, proper al poblat iber.

De l'època dels visigots i dels musulmans no hi ha cap resta localitzada a Tiana, tot i que és possible que des del segle IV sant Cebrià sigui titular de la parròquia i patró de Tiana, a causa de les predicacions de sant Cugat (mercader arribat d'Àfrica), per les costes laietanes. En el document del segle XI se cita sant Cebrià de Tiana en la descripció d'unes terres en què Tiana era literalment esmentada de la següent manera: in Chomitato Barch, in maritima, in termine de parochia S. Cipriani martir Tiziana. És possible, doncs, que des del segle IV, primer en una cel·la o sala, després en una petita església o ermita i més endavant en la primera església parroquial de la qual es té notícia de l'any 1100, mai deixés de venerar-se sant Cebrià.

Si quiere agregar o modificar información general, pulse sobre el siguiente enlace: actualizar información de TIANA