l.- Que amb data de 11 d'octubre de 2007 ens fou notificat l'acte de resolusio d'Alcaldia de la Conca de Dalt. Decret numero 61 dictat amb data de 2 d'octubre de 2007 sobre l'assumpte de l'aprovació definitiva d'imposició i simultània ordenació de contribucions especials de l'obra de Suministrament d'aigua al nucli de Toralla, bombejament des de la Font de Rivert, i es procedeix a notificar la quota individual corresponen i l'aportacio que realitzen ACA: 238.294,48, Direcció General dArquitectura i Paisatge: 80.000 euros.

II.- Recurs que formulem a l'Ajuntament. Que d'acord amb els articles 107, 110, 116 y 117 de la llei 30/1992 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment Administratiu Comú amb el present escrit, i dins del termini legal d'un mes establert a l'efecte, formulem RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra al citat acte per entendre que no s'ajuste a dret, provocan indefensió, d'acord amb els següents FETS I FONAMENTS DE DRET.

FONAMENS DE DRET

PRIMER.
L'acte que s'impugne es recollit en l'art. 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text de reforç de la llei reguladora de les Hisendes locals.

SEGON.
L'òrgan competent per resoldre es el mateix òrgan que dictà l'acte.

TERCER.
Els recurrents gaudeixen de legitimació al tenir condició d´interesats en l'expedient.

QUART.
Considero que l'obra prevista es del tot innecessària per a garantir l'abastament d'aigua per al poble de Toralla per els següents motius.

I.- Caldria fer un aforament real i seriós del caudal d'aigua del pou, a ser posible per un tècnic del ACA. Tots estem d'acord amb que l'aigua no manqui a la població pero mirem de la que disposem. i podrem sapiger si realmen ens fa falta portarne, i per qui.
Al poble son vint-i-cinc habitants empadronats, que normalment no són més de deu o màxim dotze els que i viuen, la resta s´estan a altres pobles.

II.- El sistema de cobrament considero que no es just ni equitatiu per tothom. La Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria en l'art. 3 fixa que els tributs hauran de regir-se pels pricipis de justicia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitat i no confiscatorietat.

III.- L'aplicacio dels tributs hauran de respectar el principi de proporcionalitat.

IV.- Si ens fixem en el barem que aplica l'ajuntament ens adonarem de seguida que l'equitat i la proporcionalitat manquen en la quota a pagar. Perque no consumeix la mateixa quantitat d'aigua una casa que vingui de tant en tant o no vingui, que una altra on visquin tot l'any. Sense fer menció de horts o granges. Encara que paguin alguna cosa més, no guarda relació amb el consum que realitzen. (Granjas de ganado ovino con consumo superior a 3,25 litros diarios de agua por cabeza) Segons. dades del: Boletín Oficial de la Provincia de Huesca: 11/01/08 La diferencia de consum de les granges de bestiar es paten i obvia, i mes si tenim present que ni a una que compte emb mes de mil vuit-cents caps de bestiar.

V.- Per les raons expostes, considero que el consum d'aigua ha de controlar-se amb mecanismes de regulació objectius que garanteixin que les taxes siguin equitatives i proporcionals, justes, en definitiva.

VI.- Demanem que el control del consum es realitzi a través dels comptadors existens i s'en faci la lectura real, i que coloquin un contador a la sortida del dipòsit del poble, per a saber de tota la que es disposa, o quin és el seu consum. D'aquesta manera aconseguiríem que tothom pagui per el consum que faci, aquest sí que es un mètode que s'ajusta als principis fiscals del nostre ordenament jurídic.

VII.- Considerem que el present barem es nul de ple dret per que vulnera el principi d´equitat i proporcionalitat fixat en el l'art. 3 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria que es d´aplicació en el cas present segons preveu l'art. 62.2 de la llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions pùbliques i del Procediment Administratiu comú.

VIII.- Si es fa un aforamen i un bon aprofitament del pou que abasteix d'aigua en la actualitat al poble, el mes probable es que doni com a resultat que el caudal que té sigui mes que suficient per les seves necesitats, no obstan això, l'aigua sempre es benvinguda.

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar-la de la font de Rivert, per no perjudicar als pobles de Sensuy ni Salas de Pallars. Nosaltres tot i que l'ajuntamen no s'ens ha volgutt escoltar per a res, sempre hem dit i hem cregut que la millor opció es portar l'aigua del riu Flamisell pels següents motius.

1. Perquè es la única font que dona totes les garanties, tant de futur com de caudal per l'abastiment d'aigua al poble.
2. Perquè no es perjudiqui a ningú.

Cinquè
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000
Art. 9 Recuperació de costos.
Garantir una política de preus de l’aigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics
Garantir la contribució adequada dels usos de l’aigua en la recuperació de costos dels serveis l’aigua.

Per tot l'exposat Prego
Es regularitzi el subministrament d´aigua al terme de Toralla, realitzan un aforament als pous o fonts que han abasteixen la població desde fa anys per tècnics de l´ACA, instal. lació de comptador al dipòsit i possada en funcionament dels comptadors instal. lats a les vivendes, per dur un control racional i equitatiu dels usuaris de aquestes fonts.
A més a més, demanem que el control d´aquests consums, així com el control de les instal. lacions destinades al subministrament, sigui realitzat per persones alinees al poble així com a l´ajuntament.
En resum, demanem una correcta gestió d´un ben comú, com és l´aigua, i que a dia d´avui no s´està realitzan, amb el vist i plau de l´ajuntament.
Confiem, que la constant tasca que realitza l´ACA en vetllar per fer complir la Directiva marc de l´aigua, tingui en compte les nostres al. legacions per un consum i aprofitament sostenible.

A L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUAA L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUA

l.- Que amb data de 11 d'octubre de 2007 ens fou notificat l'acte de resolusio d'Alcaldia de la Conca de Dalt. Decret numero 61 dictat amb data de 2 d'octubre de 2007 sobre l'assumpte de l'aprovació definitiva d'imposició i simultània ordenació de contribucions especials de l'obra de Suministrament d'aigua al nucli de Toralla, bombejament des de la Font de Rivert, i es procedeix a notificar la quota individual corresponen i l'aportacio que realitzen ACA: 238.294,48, Direcció General dArquitectura i Paisatge: 80.000 euros. Contribució especial dels veïns i granges:
(La granja que hi ha gran supera de sobres les mil vuit-centes ovelles de cria, pel que es considera donada la seva quantitat esplotacio ramadera.)

II.- Recurs que formulem a l'Ajuntament. Que d'acord amb els articles 107, 110, 116 y 117 de la llei 30/1992 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment Administratiu Comú amb el present escrit, i dins del termini legal d'un mes establert a l'efecte, formulem RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra al citat acte per entendre que no s'ajuste a dret, provocan indefensió, d'acord amb els següents FETS I FONAMENTS DE DRET.

FONAMENS DE DRET

PRIMER.
L'acte que s'impugne es recollit en l'art. 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text de reforç de la llei reguladora de les Hisendes locals.

SEGON.
L'òrgan competent per resoldre es el mateix òrgan que dictà l'acte.

TERCER.
Els recurrents gaudeixen de legitimació al tenir condició d´interesats en l'expedient.

QUART.
Considero que l'obra prevista es del tot innecessària per a garantir l'abastament d'aigua per al poble de Toralla per els següents motius.

I.- Caldria fer un aforament real i seriós del caudal d'aigua del pou, a ser posible per un tècnic del ACA. Tots estem d'acord amb que l'aigua no manqui a la població pero mirem de la que disposem. i podrem sapiger si realmen ens fa falta portarne, i per qui.
Al poble son vint-i-cinc habitants empadronats, que normalment no són més de deu o màxim dotze els que i viuen, la resta s´estan a altres pobles.

II.- El sistema de cobrament considero que no es just ni equitatiu per tothom. La Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria en l'art. 3 fixa que els tributs hauran de regir-se pels pricipis de justicia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitat i no confiscatorietat.

III.- L'aplicacio dels tributs hauran de respectar el principi de proporcionalitat.

IV.- Si ens fixem en el barem que aplica l'ajuntament ens adonarem de seguida que l'equitat i la proporcionalitat manquen en la quota a pagar. Perque no consumeix la mateixa quantitat d'aigua una casa que vingui de tant en tant o no vingui, que una altra on visquin tot l'any. Sense fer menció de horts o granges. Encara que paguin alguna cosa més, no guarda relació amb el consum que realitzen. (Granjas de ganado ovino con consumo superior a 3,25 litros diarios de agua por cabeza) Segons. dades del: Boletín Oficial de la Provincia de Huesca: 11/01/08 La diferencia de consum de les granges de bestiar es paten i obvia, i mes si tenim present que ni a una que compte emb mes de mil vuit-cents caps de bestiar, que en època de cria es duplica.

V.- Per les raons expostes, considero que el consum d'aigua ha de controlar-se amb mecanismes de regulació objectius que garanteixin que les taxes siguin equitatives i proporcionals, justes, en definitiva.

VI.- Demanem que el control del consum es realitzi a través dels comptadors existens i s'en faci la lectura real, i que coloquin un contador a la sortida del dipòsit del poble, per a saber de tota la que es disposa, o quin és el seu consum. D'aquesta manera aconseguiríem que tothom pagui per el consum que faci, aquest sí que es un mètode que s'ajusta als principis fiscals del nostre ordenament jurídic.

VII.- Considerem que el present barem es nul de ple dret per que vulnera el principi d´equitat i proporcionalitat fixat en el l'art. 3 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria que es d´aplicació en el cas present segons preveu l'art. 62.2 de la llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions pùbliques i del Procediment Administratiu comú.

VIII.- Si es fa un aforamen i un bon aprofitament del pou que abasteix d'aigua en la actualitat al poble, el mes probable es que doni com a resultat que el caudal que té sigui mes que suficient per les seves necesitats, no obstan això, l'aigua sempre es benvinguda.

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar-la de la font de Rivert, per no perjudicar als pobles de Sensuy ni Salas de Pallars. Nosaltres tot i que l'ajuntamen no s'ens ha volgutt escoltar per a res, sempre hem dit i hem cregut que la millor opció es portar l'aigua del riu Flamisell pels següents motius.

1. Perquè es la única font que dona totes les garanties, tant de futur com de caudal per l'abastiment d'aigua al poble.
2. Perquè no es perjudiqui a ningú.

Cinquè
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000
Art. 9 Recuperació de costos.
Garantir una política de preus de laigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics
Garantir la contribució adequada dels usos de laigua en la recuperació de costos dels serveis laigua.

Per tot l'exposat Prego
Es regularitzi el subministrament d´aigua al terme de Toralla, realitzan un aforament als pous o fonts que han abasteixen la població desde fa anys per tècnics de l´ACA, instal. lació de comptador al dipòsit i possada en funcionament dels comptadors instal. lats a les vivendes, per dur un control racional i equitatiu dels usuaris de aquestes fonts.
A més a més, demanem que el control d´aquests consums, així com el control de les instal. lacions destinades al subministrament, sigui realitzat per persones alinees al poble així com a l´ajuntament.
En resum, demanem una correcta gestió d´un ben comú, com és l´aigua, i que a dia d´avui no s´està realitzan, amb el vist i plau de l´ajuntament.
Confiem, que la constant tasca que realitza l´ACA en vetllar per fer complir la Directiva marc de l´aigua, tingui en compte les nostres al. legacions per un consum i aprofitament sostenible.

miércoles, 12 de agosto de 2009 a las 17:04
Enviado por EL DUC

La seva sol•licitud s'ha rebut satisfactòriament.
Gràcies per utilitzar aquest servei.
Respecte del seu comunicat de la pretesa esplotacion porcina intensiva crec que en alguns punts no s'ajusta a la llei vigent a aquest fi.

D'altra banda hi ha petits matisos que no tinc clars.

1 r. Pot una zona rústica o forestal convertise en agrícola o ramadera sense l'oportuna. requalificació prèvia.?

2 n. Tenen clar quin destí es donarà als purins, Tenen un full de ruta?. Doncs les terres on els llancen ara ja són més que saturades contaminant aqüífers i capa freàtica. (Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus).

3r. Cumplira l'edificació les normes paisatgístiques establertes pel seu municipi?.. O només valen per al poble? I no per al seu entorn natural.

Casi todo lo que realice será insignificante, pero es muy importante que lo haga.
GANDHI

Observatori meteorològic de Sant Martí de Canals
Tendència 10.01.2010_16 Z
<24h: Clar i més fred.
Vent de Oest o Nordoest, moderat a fresquet (f. 4-5)
<12h: aclarint
<1h: stratocúmuls (Sc) poc probable
No sembla que hagi de nevar

act.:

Dies sense pluja: 2

------------------------------ ------------------------------ --------------------
Pol·len: molt baix
Evaporació avui: 0.6 mm
Precipitació mensual 15 mm
Evaporació mensual -11 mm
Balanç hídric mensual = 5 mm

------------------------------ ------------------------------ --------------------
sortida del sol 7:23 Z
posta del sol 16:42 Z
sortida de la lluna 3:23 Z
posta de la lluna 12:37 Z
fase de la lluna, dia 25
Propera nit: perill de glaçada

La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del segle XVII apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla. Era en mans de la família cognominada Toralla, ja esmentada des del segle XII. En efecte, el 1281 Bernat de Toralla cedeix al Comte de Foix els drets que tenia a la Vall Ferrera, i el mateix any Pere II el Gran dóna al de Toralla diversos castells, entre ells el de Toralla.
Els Toralla, doncs, ja eren feudataris del poble i castell del seu mateix nom, però abans del 1632 se'ls reconegué el títol de varvassor, seguint una moda creada en aquell moment a partir de la divulgació de la llegenda dels Nou barons de la fama, on es narra la naixença mítica de Catalunya, i en la qual s'atribuïa un varvassor a cada comtat. El de Toralla obtingué aquest reconeixement, i el 1632 es coneix ja Lluís de Tosalla com a varvassor, amb domini sobre els llocs de Toralla, Claverol, Erinyà, Mentui, la Pobleta de Bellveí, Reguard, Serradell i Torallola.

El castell de Toralla, seu inicial de la varvassoria del mateix nom
Un segle més tard, l'hereva de la varvassoria de Toralla era Emerenciana de Toralla, qui es casà amb Francesc de Sentmenat i de Perapertusa. Del matrimoni nasqué el primer marquès de Sentmenat, qui comptà entre el seu patrimoni l'aleshores ric i extens procedent dels Toralla. El 1851, a la fi de l'Antic règim, Erinyà i Toralla encara pertanyien al patrimoni dels de Sentmenat, en aquell moment marquesos de Sentmenat i comtes de Ciutadilla i de Múnter, entre altres títols, enmig dels quals hi havia el de varvassors de Toralla..
La major part de territoris de la Varvassoria de Toralla eren dins de l'antic terme de Toralla i Serradell, però també s'estenia pel de Claverol, i pels actuals termes de Senterada (Reguard), la Torre de Cabdella (la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars, al Pallars Sobirà (Mentui).

vegueria de l'Alt Pirineu

Vegueria de l'Alt Pirineu

A Toralla ja tenim un bonic lloc per llançar escombraries, però com tot el bonic té els seus petits inconvenients o prioritats que els passo a comentar.

1.- Per arribar a aquest idíl•lic lloc a llançar les escombraries hem de disposar de temps per realitzar la petita escursio que es necessita per arribar a tan idíl•lic lloc, per lo lluny que està. I carregats amb les borses d'escombraries. Una altra opció és agafar el cotxe.

2.- Quan queden carrers per arreglar per falta de pressupost es dedica els diners a construir aquest bonic espai per albergar els contenidors d'escombraries.

3.- Jo els recomanaria que algun dia pugessin. a Toralla doncs ancara que al començament semble que no hi hagi carretera després de passar els sots que fan els camions, i que ningú no arranja trobarem una estreta carretera. En arribar al poble passés per una zona erosionada pels anyells però estiguin tranquils si se Enfonsa els anyells diu que tenen segur. El que no sé si això ho cobreix l'assegurança

4.- En trobar la desviació al poble des de la carretera és molt fàcil quan vegin el cartell *castell de Toralla-* després d'esquivar els clots continuï la carretera. al final està el poble, però no cerquin el castell aquesta és una altra història i pretendre arribar on en temps va estar és un impossible a part que actualment de castell no queden ni les pedres. I de camí gens ni mica. Però hauran realitzat un bonic Passeig.

5.- Llocs d'internet on poden trobar més informació.

TORALLA. NET

pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/

mispueblos. es/cataluna/lleida/pobla_de_se gur/

mispueblos. es/cataluna/lleida/aramunt_con ca_de_dalt/

Castell de Toralla
Ruïnes.

La primera referència d’aquest castell data de l’any 840, quan Vulgarà, abat del monestir de sant Genís de Bellera adquirí una villa situada “inter castros Turalia et Salasse”.
A mitjan segle XI, els comtes de Pallars Jussà tenien el domini alodial d’aquest castell.
Posteriorment, el comte Artau I de Pallars Sobirà donà aquest castell al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà. Més tard, el 1094, Artau II, la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, el permutaren amb Ramon V.
L’any 1427 n’era senyor el cavaller Arnau Alamany.
En el primer terç del segle XVII pertanyia a Lluís de Toralla i es trobava dins la sots-vegueria del Pallars.
Més tard, el 1645, aquest castell passà als Sentmenat, després de l’enllaç entre Ermerenciana de Toralla i de Gassol amb Francesc de Sentmenat; aquesta família el mantingué fins a l’abolició dels senyorius.

a Diputació de Lleida va presentar ahir una proposta de corredor ferroviari entre Lleida i la Seu d'Urgell a través de la prolongació de la línia de la Pobla de Segur. La proposta significaria prolongar 55 quilòmetres la línia existent des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Organyà (Alt Urgell), i des d'allà remuntar el Segre fins a la Seu d'Urgell. La línia podria connectar amb una segona prolongació fins a Andorra.

És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d'Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell... WWW. ConcadeDalt. Cat... Enllas

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

- Conca de Dalt: es un municipio de la provincia de Lérida, en la comarca del Pallars Jussá.
- Está situado en la parte central de la comarca. La capital municipal es El Pont de Claverol.
- Estas son las poblaciones que engloba Conca de Dalt: Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Pont de Claverol, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla y Torallola.
- Como todo el entorno del Pallars Jussa sus vistas y sus paisajes son de una belleza incomparable.
- En la comarca o comarcas del Pallars disfrutaremos de todo su potencial en Turismo Activo, Excursiones de Montaña, Mountain Bike, Esquí, Rafting, etc, etc.
WWW. ConcadeDalt. Cat

Es comente que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.
PER QUE
PER QUE
PER QUE