AQUI ENCONTRAREIS INFOMACION SOBRE TORALLA.

WWW. ConcadeDalt. CAT

SALUDOS

Saludos desde Toralla Pallars. A mi amigo Daniel Alonso C. de Pueblos de España.

WWW. ConcadeDalt. CAT

torallatk@gmail. com

Saludos desde TORALLA. Al compañero Daniel Alonso.

Es comente que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.
PER QUE
PER QUE
PER QUE

- Conca de Dalt: es un municipio de la provincia de Lérida, en la comarca del Pallars Jussá.
- Está situado en la parte central de la comarca. La capital municipal es El Pont de Claverol.
- Estas son las poblaciones que engloba Conca de Dalt: Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Pont de Claverol, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla y Torallola.
- Como todo el entorno del Pallars Jussa sus vistas y sus paisajes son de una belleza incomparable.
- En la comarca o comarcas del Pallars disfrutaremos de todo su potencial en Turismo Activo, Excursiones de Montaña, Mountain Bike, Esquí, Rafting, etc, etc.
WWW. ConcadeDalt. Cat

- Conca de Dalt: es un municipio de la provincia de Lérida, en la comarca del Pallars Jussá.
- Está situado en la parte central de la comarca. La capital municipal es El Pont de Claverol.
- Estas son las poblaciones que engloba Conca de Dalt: Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Pont de Claverol, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla y Torallola.
- Como todo el entorno del Pallars Jussa sus vistas y sus paisajes son de una belleza incomparable.
- En la comarca o comarcas del Pallars disfrutaremos de todo su potencial en Turismo Activo, Excursiones de Montaña, Mountain Bike, Esquí, Rafting, etc, etc.
WWW. ConcadeDalt. Cat

- Conca de Dalt es un municipio de la provincia de Lérida, en la comarca del Pallars Jussá.
- Está situado en la parte central de la comarca. La capital municipal es El Pont de Claverol.

- Estas son las poblaciones que engloba Conca de Dalt: Aramunt, Claverol, Erinyà, Hortoneda, Pessonada, Pont de Claverol, Rivert, Sant Martí de Canals, Serradell, Sossís, Toralla y Torallola.

- Como todo el entorno del Pallars Jussa sus vistas y sus paisajes son de una belleza incomparable.

- En la comarca o comarcas del Pallars disfrutaremos de todo su potencial en Turismo Activo, Excursiones de Montaña, Mountain Bike, Esquí, Rafting, etc, etc.

SI QUIERES INFORMACION DE LA CONCA DE DAL ENTRA AQUI. (la foran 12 pueblos)

WWW. CONCADEDALT. CAT

torallalleida. blogspot. com/

http://www. pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/ga leria-fotografica/

http://www. mispueblos. es/cataluna/lleida/salas_de_pa llas/noticias/p1/

http://www. pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/ma pa/

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

es comete que l'aigua de la font de la canaleta que és de tots els veïns té una canonada que va directa a la granja dels anyells per al seu ús esclusiu.

no soy creyente pero los respeto. todos cremos en algo a un que lo negemos.

Can Mariano, es troba a Baro, al Pallars Sobirà, entre Gerri de la Sal i Rialp. Parlar de cuina catalana al Pallars és sens dubte fer-ho de can Mariano.
Amb una decoració rústica i de muntanya, l’Hostal-Restaurant, propietat de la familia Da Visa desde fa més de cent anys, porta molts anys oferint la millor cuina tradicional catalana i pallaresa: L’escudella barrejada, els entremesos amb embotits i formatges del Pallars, entre els que cal destacar la Girella, el palpís o l’estofat de poltre o qualsevol tipus de barasa. No es deixi perdre els suggeriments: la Crema de ceps, o l’amanida de pop amb tou dels til. lers. Per no parlar de les postres casolanes: El pastís de xocolata, la crema catalana, el flam casolà. Tot això elaborat amb la máxima cura i respecte pel producte de temporada i de la comarca.
Amb unes presentacions excel. lents i unes racions abundants, a Can Mariano podrem gaudir d’una de les millors cuines de la comarca amb la millor relació qualitat, quantitat, preu de la zona i amb un servei atent i personalitzat que la familia Da Visa ofereix a tothom que s’hi acosta.
Les habitacions de l’hostal, són dobles, disposen de televisió, calefacció y de bany complert, amb opció d’estades a mitja pensió, pensió complerta o dormir i esmorzar. Disposa de parquing pels clients.
La ubicació estratègica de Can Mariano a Baro, permetrà a tots els seus client poder disfrutar d’unes de les excursions més emblemàtiques de Catalunya; la Pica d’estats o la Geganta dormida. A més molt a prop podrà gaudir dels millors esports d’aventura del Pirineu: esports d’aventura, l’esquí, el ràfting o el piragüisme.
L’estada al Pallars i més concretament a Can Mariano, serà per tothom una experiència inoblidable..

Sólo de visita a una persona amiga que recibió en el Instituto la terapia... Gracias, amigo Duc

para esta persona suerte y adelante.
gracias por responder.

És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d'Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell... WWW. ConcadeDalt. Cat... Enllas

Donde la naturaleza es arte

Y esa calle
y esa plaza
y ese municipal
y esa esquina
y esa fuente
y esa escuela nacional
y esa estatua
y ese puente
y esa carretera general
y ese perro muerto en la cuneta
y esos albañiles en "samarreta"...
Casi ná.

Qué bonito es Badalona
en invierno y en verano,
con mantilla y barretina,
a la sombra y al solano.

Qué bonito es Badalona
con sus viejos y sus niños,
con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
Y su carné de identidad.

Y esa playa
y esa arena
y ese pie y ese alquitrán
y esa estación
y esa RENFE
y esa rambla "arborizá".
Para el Corpus, serpentinas
y bombetas para Navidad
y en verano, playa y merendero
lleno de extranjeras medio en cueros...
Casi ná.

WWW. ConcadeDalt. Cat

Bueno: Soy JUSTO pANDURO: DESDE HACE CUATRO O CINCO MESES, VUESTRO FORO NO SE HA MOVIDO. ESO DEMUESTRA EL POCO INTERÉS QUE TENÉIS POR ESTE MEDIO. NI POR LEER LAS HISTORIAS QUE HOS HE MANDADO NI POR CUALQUIER OTRA RAZÓN O TEMA, PUESTO QUE NO CONTESTÁIS A NADA! lO DEJO ABIERTO HASTA EL SÁBADO, Y SI NO VEO MOVIMIENTO, CESO DE MANDAR Y DE IR A VER SI OTROS MANDAN ALGO. SALUDOS

HOLA. EXCURA.-
-- ¡Ostres! ¡Ostres!

Els meus Amics saben que no posseeixo ideologia ni religió. jo em definiria com Universalista pragmàtic proper a la metafísica, amb les meves pròpies idees.
SALUTACIONS.

DUC (buho)

WWW. ConcadeDalt. Cat

Visualitza el meu perfil complet

La puesta del sol desde el Instituto Guttmann.

Estas en el Guttmman? Suerte yo estuve un año. en el viejo.

Pirineo el paraiso de los sentidos.

WWW. ConcadeDalt. Cat

WWW. ConcadeDalt. Cat

a Diputació de Lleida va presentar ahir una proposta de corredor ferroviari entre Lleida i la Seu d'Urgell a través de la prolongació de la línia de la Pobla de Segur. La proposta significaria prolongar 55 quilòmetres la línia existent des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Organyà (Alt Urgell), i des d'allà remuntar el Segre fins a la Seu d'Urgell. La línia podria connectar amb una segona prolongació fins a Andorra.
WWW. ConcadeDalt. Cat

a Diputació de Lleida va presentar ahir una proposta de corredor ferroviari entre Lleida i la Seu d'Urgell a través de la prolongació de la línia de la Pobla de Segur. La proposta significaria prolongar 55 quilòmetres la línia existent des de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) fins a Organyà (Alt Urgell), i des d'allà remuntar el Segre fins a la Seu d'Urgell. La línia podria connectar amb una segona prolongació fins a Andorra.

TORALLA. NET ahora es

WWW. ConcadeDalt. Cat

LA WEB TORALLA. NET TIENE NUEVO EN LACE AHORA ES:

WWW. ConcadeDalt. Cat

LA WEB TORALLA. NET TIENE NUEVO EN LACE AHORA ES:
WWW. ConcadeDalt. Cat

WWW. ConcadeDalt. Cat

Els de Rivert no volem posar gaires fotografies per internet, ja que estem una
mica farts dels TURISTES que acostumen a vindre.
Fins i tot algun autocar de " l' incerso".
Hi Ha gent que va a visitar pobles, i no es sap comportar, Entra als horts, si fica a les eres, etc. LLENÇEN BROSSA PER QUALSEVOL RACO...

Per les opinions vostres, hem semblen molt be. (ja sabeu xq ho dic?)

No crec que sigui just que per un grup de gent que no sap comportar-se ni respectar el que no és seu, (i d'aquests ni a en tots els llocs). Haguem de privar de visitar un poble tan bonic com és Rivert. Perquè són molts més els que si respecten el que no és seu.
Salutacions del DUC

El Castillo
A Toralla ja tenim un bonic lloc per llançar escombraries, però com tot el bonic té els seus petits inconvenients o prioritats que els passo a comentar.

1.- Per arribar a aquest idíl•lic lloc a llançar les escombraries hem de disposar de temps per realitzar la petita escursio que es necessita per arribar a tan idíl•lic lloc, per lo lluny que està. I carregats amb les borses d'escombraries. Una altra opció és agafar el cotxe.

2.- Quan queden carrers per arreglar per falta de pressupost es dedica els diners a construir aquest bonic espai per albergar els contenidors d'escombraries.

3.- Jo els recomanaria que algun dia pugessin. a Toralla doncs ancara que al començament semble que no hi hagi carretera després de passar els sots que fan els camions, i que ningú no arranja trobarem una estreta carretera. En arribar al poble passés per una zona erosionada pels anyells però estiguin tranquils si se Enfonsa els anyells diu que tenen segur. El que no sé si això ho cobreix l'assegurança

4.- En trobar la desviació al poble des de la carretera és molt fàcil quan vegin el cartell *castell de Toralla-* després d'esquivar els clots continuï la carretera. al final està el poble, però no cerquin el castell aquesta és una altra història i pretendre arribar on en temps va estar és un impossible a part que actualment de castell no queden ni les pedres. I de camí gens ni mica. Però hauran realitzat un bonic Passeig.

5.- Llocs d'internet on poden trobar més informació.

TORALLA. NET

pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/

mispueblos. es/cataluna/lleida/pobla_de_se gur/

mispueblos. es/cataluna/lleida/aramunt_con ca_de_dalt/

Castell de Toralla
Ruïnes.

La primera referència d’aquest castell data de l’any 840, quan Vulgarà, abat del monestir de sant Genís de Bellera adquirí una villa situada “inter castros Turalia et Salasse”.
A mitjan segle XI, els comtes de Pallars Jussà tenien el domini alodial d’aquest castell.
Posteriorment, el comte Artau I de Pallars Sobirà donà aquest castell al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà. Més tard, el 1094, Artau II, la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, el permutaren amb Ramon V.
L’any 1427 n’era senyor el cavaller Arnau Alamany.
En el primer terç del segle XVII pertanyia a Lluís de Toralla i es trobava dins la sots-vegueria del Pallars.
Més tard, el 1645, aquest castell passà als Sentmenat, després de l’enllaç entre Ermerenciana de Toralla i de Gassol amb Francesc de Sentmenat; aquesta família el mantingué fins a l’abolició dels senyorius.

A Toralla ja tenim un bonic lloc per llançar escombraries, però com tot el bonic té els seus petits inconvenients o prioritats que els passo a comentar.

1.- Per arribar a aquest idíl•lic lloc a llançar les escombraries hem de disposar de temps per realitzar la petita escursio que es necessita per arribar a tan idíl•lic lloc, per lo lluny que està. I carregats amb les borses d'escombraries. Una altra opció és agafar el cotxe.

2.- Quan queden carrers per arreglar per falta de pressupost es dedica els diners a construir aquest bonic espai per albergar els contenidors d'escombraries.

3.- Jo els recomanaria que algun dia pugessin. a Toralla doncs ancara que al començament semble que no hi hagi carretera després de passar els sots que fan els camions, i que ningú no arranja trobarem una estreta carretera. En arribar al poble passés per una zona erosionada pels anyells però estiguin tranquils si se Enfonsa els anyells diu que tenen segur. El que no sé si això ho cobreix l'assegurança

4.- En trobar la desviació al poble des de la carretera N-260 és molt fàcil quan vegin el cartell *castell de Toralla-* després d'esquivar els clots continuï la carretera. al final està el poble, però no cerquin el castell aquesta és una altra història i pretendre arribar on en temps va estar és un impossible a part que actualment de castell no queden ni les pedres. I de camí gens ni mica. Però hauran realitzat un bonic Passeig.

5.- Llocs d'internet on poden trobar més informació.

TORALLA. NET

pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/

mispueblos. es/cataluna/lleida/pobla_de_se gur/

mispueblos. es/cataluna/lleida/aramunt_con ca_de_dalt/

A Toralla ja tenim un bonic lloc per llançar escombraries, però com tot el bonic té els seus petits inconvenients o prioritats que els passo a comentar.

1.- Per arribar a aquest idíl•lic lloc a llançar les escombraries hem de disposar de temps per realitzar la petita escursio que es necessita per arribar a tan idíl•lic lloc, per lo lluny que està. I carregats amb les borses d'escombraries. Una altra opció és agafar el cotxe.

2.- Quan queden carrers per arreglar per falta de pressupost es dedica els diners a construir aquest bonic espai per albergar els contenidors d'escombraries.

3.- Jo els recomanaria que algun dia pugessin. a Toralla doncs ancara que al començament semble que no hi hagi carretera després de passar els sots que fan els camions, i que ningú no arranja trobarem una estreta carretera. En arribar al poble passés per una zona erosionada pels anyells però estiguin tranquils si se Enfonsa els anyells diu que tenen segur. El que no sé si això ho cobreix l'assegurança

4.- En trobar la desviació al poble des de la carretera és molt fàcil quan vegin el cartell *castell de Toralla-* després d'esquivar els clots continuï la carretera. al final està el poble, però no cerquin el castell aquesta és una altra història i pretendre arribar on en temps va estar és un impossible a part que actualment de castell no queden ni les pedres. I de camí gens ni mica. Però hauran realitzat un bonic Passeig.

5.- Llocs d'internet on poden trobar més informació.

TORALLA. NET

pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/

mispueblos. es/cataluna/lleida/pobla_de_se gur/

mispueblos. es/cataluna/lleida/aramunt_con ca_de_dalt/

Vegueria de l'Alt Pirineu

vegueria de l'Alt Pirineu

La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del segle XVII apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla. Era en mans de la família cognominada Toralla, ja esmentada des del segle XII. En efecte, el 1281 Bernat de Toralla cedeix al Comte de Foix els drets que tenia a la Vall Ferrera, i el mateix any Pere II el Gran dóna al de Toralla diversos castells, entre ells el de Toralla.
Els Toralla, doncs, ja eren feudataris del poble i castell del seu mateix nom, però abans del 1632 se'ls reconegué el títol de varvassor, seguint una moda creada en aquell moment a partir de la divulgació de la llegenda dels Nou barons de la fama, on es narra la naixença mítica de Catalunya, i en la qual s'atribuïa un varvassor a cada comtat. El de Toralla obtingué aquest reconeixement, i el 1632 es coneix ja Lluís de Tosalla com a varvassor, amb domini sobre els llocs de Toralla, Claverol, Erinyà, Mentui, la Pobleta de Bellveí, Reguard, Serradell i Torallola.

El castell de Toralla, seu inicial de la varvassoria del mateix nom
Un segle més tard, l'hereva de la varvassoria de Toralla era Emerenciana de Toralla, qui es casà amb Francesc de Sentmenat i de Perapertusa. Del matrimoni nasqué el primer marquès de Sentmenat, qui comptà entre el seu patrimoni l'aleshores ric i extens procedent dels Toralla. El 1851, a la fi de l'Antic règim, Erinyà i Toralla encara pertanyien al patrimoni dels de Sentmenat, en aquell moment marquesos de Sentmenat i comtes de Ciutadilla i de Múnter, entre altres títols, enmig dels quals hi havia el de varvassors de Toralla..
La major part de territoris de la Varvassoria de Toralla eren dins de l'antic terme de Toralla i Serradell, però també s'estenia pel de Claverol, i pels actuals termes de Senterada (Reguard), la Torre de Cabdella (la Pobleta de Bellveí) i Baix Pallars, al Pallars Sobirà (Mentui).

Casi todo lo que realice será insignificante, pero es muy importante que lo haga.
GANDHI

Observatori meteorològic de Sant Martí de Canals
Tendència 10.01.2010_16 Z
<24h: Clar i més fred.
Vent de Oest o Nordoest, moderat a fresquet (f. 4-5)
<12h: aclarint
<1h: stratocúmuls (Sc) poc probable
No sembla que hagi de nevar

act.:

Dies sense pluja: 2

------------------------------ ------------------------------ --------------------
Pol·len: molt baix
Evaporació avui: 0.6 mm
Precipitació mensual 15 mm
Evaporació mensual -11 mm
Balanç hídric mensual = 5 mm

------------------------------ ------------------------------ --------------------
sortida del sol 7:23 Z
posta del sol 16:42 Z
sortida de la lluna 3:23 Z
posta de la lluna 12:37 Z
fase de la lluna, dia 25
Propera nit: perill de glaçada

-------Mensaje original-------
Asunto: INFORMATIU.

Em volen espropiar... Si l'Ajuntament de la Conca de Dalt, (Pallars Jussa). Em vol expropiar un petit terren a Toralla, que pertany a la meva família des de temps immemorials, i on hi ha alguns fruiters.
Vostès sens dubte es preguntarien la raó, que les empeny a la tan desitjada expropiació. Doncs bé, segons ells és molt lògica, i segons la meva opinió, (entre d'altres), ratlla l'absurd. (adjunto fotografia perquè vostès puguin jutjar).

Diuen que volen fer-ho zona verda. ¿Zona Verde?. ¡Irònic!. ¿No els sembla?.
Realment em sento impotent, per que no es pot raonar, sobre una cosa que sense cap mena de dubte, és mancada de tota lògica, i desborda la capacitat de enteniment. Si més no, pel la lògica que esgrimeixen ells, per a l'expropiació. Que segons la meva opinió el seu únic objecte és la d'amagar la veritat.
Per aquesta raó com va dir " GANDHI" No és important el que dic, l'important és dir-ho. Ja que és important que es sàpiga. Per que segons tinc entès. Alguns Srs. de Salas: no estan d'acord de la seva forma de procedir i tabe els han denunciat per un altre motiu.
Li vaig envia l'Ajuntament de la Conca de Dalt (Pallars Jussa) aquest escrit que els adjunto, i on exposo el que segons el meo parer són els veritables motius, i després vostès treguin la conclusiómes adient.
Els estic molt agraït per la seva atenció i els saludo cordialment.

Per a més informació:
http://www. pueblos-espana. org/cataluna/lerida/toralla/ga leria-fotografica/

http://www. toralla. net/

http://torallalleida. blogspot. com/

Google: toralla. net

CARTA ESCRITA A L'AJUNTAMENT DE LA CONCA DE DALT. (còpia)

Sr. Marti Cardona 6/02/2009
Conca de Dalt
Toralla

Sr. Cardona poso en el seu coneixement, perque siguin subsanades les següents anomaliès comeses contra la meva finca anomenada " La Farratge " i en consequència contra la meva persona, anomalies que segons l'informaciò que disposo, han estat comeses, voldria creure sense mala fe, per part d'aquest Ajuntament. (Però que a mi sens dubte m'han perjudicat i continuen perjudicant-me).
Tenint en compte que abans d'ostentar el carrec d'alcalde voste ja formaba part del consistori, com a Tinent d'arcalde, Vull recordar-li que es la seva obligacio subsanar les errades comeses pel seus antesesors, devant de les cuals no pot al-legar ignorancia o desconeixament, que tampoc l'eximeixen de responsavilitat i maxim si ja formava par del equip de govern del Ajuntament.
Tenin en compte que arrel d'un accident vaig quedar tetraplejic amb una greu minusvalia del 98% i relegat a una cadira de rodes, la meva prioritat i la de la meva família va sea lluita pe r la meva vida, no puguent ocupar-nos abans d'aquest ni d'altres temes com hagués estat la nostra intencio en circunstacies normals.

Anomaliès:
En primer lloc van fer passar la xarxa de clavegueram, sense demanarme cap mena de permis ni consentiment, quan el planol original indicare clarament el recorregut pel carre de dalt. Aquesta variaciò la va manar un vei del poble, (Tal com va reconeixe la seva esposa, Mayte Delgado en una reunió presidida per l'anterior alcalde i actualment president del Consell Comarcal, Sr. Xavier Pont, i a la que vostè tambè hi era Sr. Cardona en qualitat de tinent d'alcalde.
La Sr. Mayte va dir el seguent.... Que qui va manar que camviesin al recorregut de la xarxa va ser el seu marit.
Aquest Sr. que va modificar al recorregut de la xarxa, manca i mancaba de cap competensia per a ferho, demostran aixi estar per demunt de planols i consistori municipal.
Pel que fa a l'ajuntament es limità a callar, en lloc de demanar-li responsabilitats, i guardan un silensi del tot sospitòs. (Cosa que ara no succeeix almenys, amb alguns Veïns).
No satisfets amb aquest silensi, al arreglar als carrers, a l'alsada de cal Mestre, san apropiat d'un tròs de la meva finca, com ja es costum seva, sense demana cap permis, pel que sembla els únics que tenim l'obligació de demanar permís només som alguns veïns. Pel que fa a vostès sembla que estan exempts de demanar-lo, i aixo que aquest boci no ès necesari per al carrer.
Es veo que no tenen gaire clar el terme " PROPIETAT PRIVADA " (adjunto fotos).
ARA> < ABANS (*Es veu amb claredat al tros que han agafat i que no els feia falta. També han dibuixat un camí inexistent. *)
Per acabar d'adobar tal quantitat de desproposits i seguint en la seva linia, nomès podien ferho amb un de mès gros. Sels hi va ocorre declarar la meva farratge, finca rustica, zona verda o similar, amb vistes a una posible expropiacio. Segons va dient un Sr. del poble, i familiar seu. Sr. Cardona, presisament el mateix que va provocar la desviacio de les canonadas.
El Sr. Xavier Pont en una reunió al poble estant alcalde i en la que vostè va assistir com a tinent d'alcalde. Va Dir i va repetir que la Farrage és de la meva propietat i respecte de les portes que van tirar a terra es va comprometre a tornar-les a construir. I com a assistent a la mencionada reunió vostè ho sap i és testimoni.
Pel que fa al cobert em resulta necesari, ja que el baixar-me del cotxe requereix temps, i si plou necessito un espai cobert, a més a més de pla, per a la cadira, i el carrer té força desnivell pel que m'és molt difícil baixar.
Crec que mitjançant aquest escrit i esperant l'arribada de la tan ’’kacarejada’’ espropiacio, els motius de la mateixa quedaran al descobert i quonsevol altre que l'ajuntament vulgui esgrimir seran pura fantasia especulativa per a tapar el que no s'hauria d'haber permès en cap cas.
Crec que ho fan el millor que save. El que no em queda gaire clar es qui surt beneficiat de tot aixo. Oh! pot ser que si?
Seguint el criteri de la lògica i si l'axpropiacio es du a termini, no crec que dingu dubti dels motius que duen a ella i que tots coneixem.
Tot es una cadena dedesproposits i enves de torna la conduccio a la indicada al planol, vol resoldre tots als error amb una aspropiacio totalment injusta e inecesaria ja que al poble de Toralla l'axistencia d'una Zona verda ratlle l'absurt. (adjunto foto).
Suposo que despres d'agest escrit ancara s'avivara mes l'animatversio contra mi, o sigui que estic a l'aspera de quina brillant idea sels pot acudir ara.
Per bè que tothom que llegeixi l'escrit, crec que tindra ben clar quins son els motius de totes les irregularitats.

4.2 °C
Humedad:: 45%
Viento: Sin Viento
Visibilidad: -
Punto de Rocío: -7 °C
Presión: 1008.0 HPA
UV: N/A
Actualizado: 19:25 CET Diciembre 13, 2009

Astronomía
Amanecer: 08:16 CET
Atardecer: 17:24 CET
Horas de Luz: 9h 08m
Salida de la Luna a las: 05:23 CET

Puesta de la Luna a las: 14:58 CET
Fase de la Luna: Creciente menguante
7% Iluminada

La seva sol•licitud s'ha rebut satisfactòriament.
Gràcies per utilitzar aquest servei.
Respecte del seu comunicat de la pretesa esplotacion porcina intensiva crec que en alguns punts no s'ajusta a la llei vigent a aquest fi.

D'altra banda hi ha petits matisos que no tinc clars.

1 r. Pot una zona rústica o forestal convertise en agrícola o ramadera sense l'oportuna. requalificació prèvia.?

2 n. Tenen clar quin destí es donarà als purins, Tenen un full de ruta?. Doncs les terres on els llancen ara ja són més que saturades contaminant aqüífers i capa freàtica. (Llei 10/1998, de 21 d'abril, de Residus).

3r. Cumplira l'edificació les normes paisatgístiques establertes pel seu municipi?.. O només valen per al poble? I no per al seu entorn natural.

A L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUAA L'AGÉNCIA CATALANA DEL AIGUA

l.- Que amb data de 11 d'octubre de 2007 ens fou notificat l'acte de resolusio d'Alcaldia de la Conca de Dalt. Decret numero 61 dictat amb data de 2 d'octubre de 2007 sobre l'assumpte de l'aprovació definitiva d'imposició i simultània ordenació de contribucions especials de l'obra de Suministrament d'aigua al nucli de Toralla, bombejament des de la Font de Rivert, i es procedeix a notificar la quota individual corresponen i l'aportacio que realitzen ACA: 238.294,48, Direcció General dArquitectura i Paisatge: 80.000 euros. Contribució especial dels veïns i granges:
(La granja que hi ha gran supera de sobres les mil vuit-centes ovelles de cria, pel que es considera donada la seva quantitat esplotacio ramadera.)

II.- Recurs que formulem a l'Ajuntament. Que d'acord amb els articles 107, 110, 116 y 117 de la llei 30/1992 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment Administratiu Comú amb el present escrit, i dins del termini legal d'un mes establert a l'efecte, formulem RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra al citat acte per entendre que no s'ajuste a dret, provocan indefensió, d'acord amb els següents FETS I FONAMENTS DE DRET.

FONAMENS DE DRET

PRIMER.
L'acte que s'impugne es recollit en l'art. 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text de reforç de la llei reguladora de les Hisendes locals.

SEGON.
L'òrgan competent per resoldre es el mateix òrgan que dictà l'acte.

TERCER.
Els recurrents gaudeixen de legitimació al tenir condició d´interesats en l'expedient.

QUART.
Considero que l'obra prevista es del tot innecessària per a garantir l'abastament d'aigua per al poble de Toralla per els següents motius.

I.- Caldria fer un aforament real i seriós del caudal d'aigua del pou, a ser posible per un tècnic del ACA. Tots estem d'acord amb que l'aigua no manqui a la població pero mirem de la que disposem. i podrem sapiger si realmen ens fa falta portarne, i per qui.
Al poble son vint-i-cinc habitants empadronats, que normalment no són més de deu o màxim dotze els que i viuen, la resta s´estan a altres pobles.

II.- El sistema de cobrament considero que no es just ni equitatiu per tothom. La Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria en l'art. 3 fixa que els tributs hauran de regir-se pels pricipis de justicia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitat i no confiscatorietat.

III.- L'aplicacio dels tributs hauran de respectar el principi de proporcionalitat.

IV.- Si ens fixem en el barem que aplica l'ajuntament ens adonarem de seguida que l'equitat i la proporcionalitat manquen en la quota a pagar. Perque no consumeix la mateixa quantitat d'aigua una casa que vingui de tant en tant o no vingui, que una altra on visquin tot l'any. Sense fer menció de horts o granges. Encara que paguin alguna cosa més, no guarda relació amb el consum que realitzen. (Granjas de ganado ovino con consumo superior a 3,25 litros diarios de agua por cabeza) Segons. dades del: Boletín Oficial de la Provincia de Huesca: 11/01/08 La diferencia de consum de les granges de bestiar es paten i obvia, i mes si tenim present que ni a una que compte emb mes de mil vuit-cents caps de bestiar, que en època de cria es duplica.

V.- Per les raons expostes, considero que el consum d'aigua ha de controlar-se amb mecanismes de regulació objectius que garanteixin que les taxes siguin equitatives i proporcionals, justes, en definitiva.

VI.- Demanem que el control del consum es realitzi a través dels comptadors existens i s'en faci la lectura real, i que coloquin un contador a la sortida del dipòsit del poble, per a saber de tota la que es disposa, o quin és el seu consum. D'aquesta manera aconseguiríem que tothom pagui per el consum que faci, aquest sí que es un mètode que s'ajusta als principis fiscals del nostre ordenament jurídic.

VII.- Considerem que el present barem es nul de ple dret per que vulnera el principi d´equitat i proporcionalitat fixat en el l'art. 3 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria que es d´aplicació en el cas present segons preveu l'art. 62.2 de la llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions pùbliques i del Procediment Administratiu comú.

VIII.- Si es fa un aforamen i un bon aprofitament del pou que abasteix d'aigua en la actualitat al poble, el mes probable es que doni com a resultat que el caudal que té sigui mes que suficient per les seves necesitats, no obstan això, l'aigua sempre es benvinguda.

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar-la de la font de Rivert, per no perjudicar als pobles de Sensuy ni Salas de Pallars. Nosaltres tot i que l'ajuntamen no s'ens ha volgutt escoltar per a res, sempre hem dit i hem cregut que la millor opció es portar l'aigua del riu Flamisell pels següents motius.

1. Perquè es la única font que dona totes les garanties, tant de futur com de caudal per l'abastiment d'aigua al poble.
2. Perquè no es perjudiqui a ningú.

Cinquè
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000
Art. 9 Recuperació de costos.
Garantir una política de preus de laigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics
Garantir la contribució adequada dels usos de laigua en la recuperació de costos dels serveis laigua.

Per tot l'exposat Prego
Es regularitzi el subministrament d´aigua al terme de Toralla, realitzan un aforament als pous o fonts que han abasteixen la població desde fa anys per tècnics de l´ACA, instal. lació de comptador al dipòsit i possada en funcionament dels comptadors instal. lats a les vivendes, per dur un control racional i equitatiu dels usuaris de aquestes fonts.
A més a més, demanem que el control d´aquests consums, així com el control de les instal. lacions destinades al subministrament, sigui realitzat per persones alinees al poble així com a l´ajuntament.
En resum, demanem una correcta gestió d´un ben comú, com és l´aigua, i que a dia d´avui no s´està realitzan, amb el vist i plau de l´ajuntament.
Confiem, que la constant tasca que realitza l´ACA en vetllar per fer complir la Directiva marc de l´aigua, tingui en compte les nostres al. legacions per un consum i aprofitament sostenible.

miércoles, 12 de agosto de 2009 a las 17:04
Enviado por EL DUC

toralla. net

pallars

Casa muy cantona, no esta de acorde con su entorno, con esceion del tejado.

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar-la de la font de Rivert, per no perjudicar als pobles de Sensuy ni Salas de Pallars. Nosaltres tot i que l'ajuntamen no s'ens ha volgutt escoltar per a res, sempre hem dit i hem cregut que la millor opció es portar l'aigua del riu Flamisell pels següents motius.

1. Perquè es la única font que dona totes les garanties, tant de futur com de caudal per l'abastiment d'aigua al poble.
2. Perquè no es perjudiqui a ningú.

Cinquè
Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d' octubre de 2000
Art. 9 Recuperació de costos.
Garantir una política de preus de l’aigua que incentivi l'ús eficient dels recursos hídrics
Garantir la contribució adequada dels usos de l’aigua en la recuperació de costos dels serveis l’aigua.

Per tot l'exposat Prego
Es regularitzi el subministrament d´aigua al terme de Toralla, realitzan un aforament als pous o fonts que han abasteixen la població desde fa anys per tècnics de l´ACA, instal. lació de comptador al dipòsit i possada en funcionament dels comptadors instal. lats a les vivendes, per dur un control racional i equitatiu dels usuaris de aquestes fonts.
A més a més, demanem que el control d´aquests consums, així com el control de les instal. lacions destinades al subministrament, sigui realitzat per persones alinees al poble així com a l´ajuntament.
En resum, demanem una correcta gestió d´un ben comú, com és l´aigua, i que a dia d´avui no s´està realitzan, amb el vist i plau de l´ajuntament.
Confiem, que la constant tasca que realitza l´ACA en vetllar per fer complir la Directiva marc de l´aigua, tingui en compte les nostres al. legacions per un consum i aprofitament sostenible.

l.- Que amb data de 11 d'octubre de 2007 ens fou notificat l'acte de resolusio d'Alcaldia de la Conca de Dalt. Decret numero 61 dictat amb data de 2 d'octubre de 2007 sobre l'assumpte de l'aprovació definitiva d'imposició i simultània ordenació de contribucions especials de l'obra de Suministrament d'aigua al nucli de Toralla, bombejament des de la Font de Rivert, i es procedeix a notificar la quota individual corresponen i l'aportacio que realitzen ACA: 238.294,48, Direcció General dArquitectura i Paisatge: 80.000 euros.

II.- Recurs que formulem a l'Ajuntament. Que d'acord amb els articles 107, 110, 116 y 117 de la llei 30/1992 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment Administratiu Comú amb el present escrit, i dins del termini legal d'un mes establert a l'efecte, formulem RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ contra al citat acte per entendre que no s'ajuste a dret, provocan indefensió, d'acord amb els següents FETS I FONAMENTS DE DRET.

FONAMENS DE DRET

PRIMER.
L'acte que s'impugne es recollit en l'art. 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text de reforç de la llei reguladora de les Hisendes locals.

SEGON.
L'òrgan competent per resoldre es el mateix òrgan que dictà l'acte.

TERCER.
Els recurrents gaudeixen de legitimació al tenir condició d´interesats en l'expedient.

QUART.
Considero que l'obra prevista es del tot innecessària per a garantir l'abastament d'aigua per al poble de Toralla per els següents motius.

I.- Caldria fer un aforament real i seriós del caudal d'aigua del pou, a ser posible per un tècnic del ACA. Tots estem d'acord amb que l'aigua no manqui a la població pero mirem de la que disposem. i podrem sapiger si realmen ens fa falta portarne, i per qui.
Al poble son vint-i-cinc habitants empadronats, que normalment no són més de deu o màxim dotze els que i viuen, la resta s´estan a altres pobles.

II.- El sistema de cobrament considero que no es just ni equitatiu per tothom. La Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria en l'art. 3 fixa que els tributs hauran de regir-se pels pricipis de justicia, generalitat, igualtat, progressivitat, equitat i no confiscatorietat.

III.- L'aplicacio dels tributs hauran de respectar el principi de proporcionalitat.

IV.- Si ens fixem en el barem que aplica l'ajuntament ens adonarem de seguida que l'equitat i la proporcionalitat manquen en la quota a pagar. Perque no consumeix la mateixa quantitat d'aigua una casa que vingui de tant en tant o no vingui, que una altra on visquin tot l'any. Sense fer menció de horts o granges. Encara que paguin alguna cosa més, no guarda relació amb el consum que realitzen. (Granjas de ganado ovino con consumo superior a 3,25 litros diarios de agua por cabeza) Segons. dades del: Boletín Oficial de la Provincia de Huesca: 11/01/08 La diferencia de consum de les granges de bestiar es paten i obvia, i mes si tenim present que ni a una que compte emb mes de mil vuit-cents caps de bestiar.

V.- Per les raons expostes, considero que el consum d'aigua ha de controlar-se amb mecanismes de regulació objectius que garanteixin que les taxes siguin equitatives i proporcionals, justes, en definitiva.

VI.- Demanem que el control del consum es realitzi a través dels comptadors existens i s'en faci la lectura real, i que coloquin un contador a la sortida del dipòsit del poble, per a saber de tota la que es disposa, o quin és el seu consum. D'aquesta manera aconseguiríem que tothom pagui per el consum que faci, aquest sí que es un mètode que s'ajusta als principis fiscals del nostre ordenament jurídic.

VII.- Considerem que el present barem es nul de ple dret per que vulnera el principi d´equitat i proporcionalitat fixat en el l'art. 3 de la Llei 58/2003 de 17 de desembre, General Tributaria que es d´aplicació en el cas present segons preveu l'art. 62.2 de la llei 30/1992 de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions pùbliques i del Procediment Administratiu comú.

VIII.- Si es fa un aforamen i un bon aprofitament del pou que abasteix d'aigua en la actualitat al poble, el mes probable es que doni com a resultat que el caudal que té sigui mes que suficient per les seves necesitats, no obstan això, l'aigua sempre es benvinguda.

IX.- Considerem que l'aigua no tindriem que portar